ES-07315 Escorca, Mallorca
(Balearische Inseln / Islas Baleares, Illes Balears)
Google Maps
Kontakt / Contact:
Lage/How to reach
todos los dias 9-20h.
Allgemeine Informationen/General information
Segons una antiga llegenda, la imatge de Santa Maria de Lluc fou trobada, un dissabte a vespre, per un pastor i un monjo dins un roquissar a l'indret del torrent que passa per darrere l'actual sagristia del santuari. Aquest mateix dia, fou traslladada a l'oratori de Sant Pere d'Escorca, que aleshores era la seu parroquial. Però, quan l'endemà al matí, acudiren a venerar-la els habitants de la contrada, havia desapareguda i la trobaren novament devora el torrent. Aquest fet es repetí dues vegades més i per aquest motiu s'edificà un petit oratori en el lloc de la trobada, per venerar-hi la imatge. El primer document que fa referència a aquesta primera capella de Santa Maria de Lluc és el testament del cavaller Valentí de Ses Torres, el 31 d'octubre del 1268. Un altre document de 1273 ja dóna testimoni de la gran afluència de pelegrins, a pesar que el camí era molt perillós. Aquest camí és adobat a finals del segle XIV i s'hi erigiren set monuments de pedra, representant els goigs de la Mare de Déu, esculpits per Llorenç Tosquella i policromats per Pere Merçol. Se'n conserven només dos exemplars.
El santuari fou erigit col·legiata pel papa Calixt III el 1456. En temps del prior Gabriel Vaquer, es promulgaren uns estatuts (1526), en els quals destaca l'obligació de celebrar una missa matinal a Santa Maria cantada per sis nins. Aquest grup d'infants és l'origen de l'escolania de "blauets", confirmada per la butla Pastoralis officii del papa Climent VII, d'octubre de 1531. Se'n diuen així pel color blau de la seva sotana.
El 1586 es construí un edifici per a allotjament dels pelegrins i les seves cavalcadures, que popularment s'anomena "els porxets". El 1589 es col·loca també el brollador en forma d'estrella de la plaça dels Pelegrins perquè servís d'abeurador. L'actual església, d'estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691 amb la construcció de la façana. Té planta de creu llatina, amb una sola nau i tres capelles a cada costat, una volta de canó i una cúpula en el centre del creuer. Els arcs i les volades són de pedra viva, treta dels voltants del santuari. Fa 28'28 m. de llargària per 6'70 m. d'amplària a la nau i 13'45 m. al creuer. El 1684 se'n va dedicar l'altar major, però el retaule major, obra de Mestre Blanquer, ja estava acabat el 1629, i la imatge de Santa Maria, que estava en una capella lateral, fou col·locada en el nínxol central. A principis del segle XX, es va completar la decoració barroca de tota l'església, amb el mateix estil del presbiteri, seguint les instruccions de l'arquitecte català Antoni Gaudí. D'aquesta manera, el seu interior s'assembla certament a una "casa d'or". Després d'aquesta reforma, el 17 de juliol de 1914, el temple fou dedicat pel bisbe Pere-Joan Campins. Aquest bisbe, un gran protector del santuari, té un monument davant el portal major de la basílica, erigit el 1920.
L'església de Lluc ha rebut també diverses distincions honorífiques. Així, el 1707, el rei Carles III d'Àustria li concedí el títol de capella reial i el 1962 el papa Joan XXIII la declarà basílica menor. Ara bé, l'esdeveniment més important va esser la coronació de la imatge de la Mare de Déu, feta pel bisbe de Mallorca Mateu Jaume, en nom del papa Lleó XIII, el 10 d'agost de 1884. En aquesta ocasió, pujaren a Lluc devers 12.000 pelegrins i es va fer una bella corona per a la Mare de Déu, per subscripció popular.
El 1891, el bisbe Jacint Mª Cervera encomanà, la cura del santuari a la congregació mallorquina dels Missioners dels Sagrats Cors i nomenà Prior de Lluc el seu fundador, el P. Joaquim Rosselló i Ferrà. El monument al "jardí de la Magnòlia" recorda aquest gran missioner, que reformà l'antiga col·legiata, moralment i materialment. El 1910, el bisbe Pere-Joan Campins, amb el consentiment de la Santa Seu, confià definitivament l'administració de Lluc al dit Institut religiós.
A principis del segle XIX, s'amplià l'hostatgeria i es construïren els monuments dels Misteris del rosari, cadascun dels quals té tres baixrelleus de l'escultor català Josep Llimona. El 1954, s'inaugurà el museu, que té un fons molt important de materials de l'època talaiòtica, d'ornaments litúrgics, de ceràmica i de pintura, endemés del tresor de la Mare de Déu. S'ha de destacar també la donació del pintor català Josep Coll Bardolet, que cedí al santuari la col·lecció personal de la seva obra.
El santuari de Lluc és considerat un símbol religiós i cívico-cultural del poble mallorquí. Hi ha contribuït l'escolania de "blauets", que cada dia canta a la Mare de Déu, en nom de tot Mallorca. Aquest cor infantil, que resideix al santuari, rep una acurada formació humana, religiosa, cultural i musical, i és el segon més antic d'Europa, després de l'escolania de l'abadia de Montserrat (Barcelona), que en fou el model. Ha enregistrat diversos discs i CD, i ha cantat sovint fora de Mallorca.
La imatge de la Mare de Déu de Lluc és de marès policromat. El 1648 el Dr. Rafel Busquets publicà el Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc, que conté el relat de la trobada -"invenció"-, i presenta vuitanta-sis miracles, la gran majoria dels quals estan documentats en un procés judicial de 1642.
"Els Blauets"
L'Escolania de Lluc (coneguda popularment com els "Blauets", pel color de la sotana blava que duen en les celebracions) és una de les institucions més antigues d'Europa. En l'Arxiu del Santuari de Lluc hi data del 1531, quan el Prior Vaquer la constituí com a cor permanent dedicat al servei litúrgic, sobretot a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins.
La trajectòria musical de l'Escolania és coneguda per tota Mallorca i més enllà de la nostra Illa. Els enregistraments que ha produïts superen la vintena: testimoni viu de l'extens repertori que s'ha anat forjant al llarg dels anys i del treball dels diversos directors d'aquest entranyable cor.
Són molts els pobles de Mallorca i de les Illes germanes que han tingut l'oportunitat de gaudir amb el repertori de l'Escolania. Les diverses representacions del Nadal a Lluc, mostrades a la Seu de Mallorca, Girona, Elx, Madrid, Castelló, Sogorb i Gandia.
El Nadal de 1997 els Blauets participaren en el "Concert de Nadal" amb la Jove Orquestra Simfònica de les Illes Balears. El març de 1999 foren acompanyats per l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears en un concert que s'oferí en l'Auditòrium de Palma amb motiu de les festes de la Diada de les Illes Balears.
Últimament l'Escolania ha actuat al tradicional concert d'estiu en el Torrent de Pareis amb la Camerata "Sa Nostra". Aquesta actuació es repetí a Lluc amb ocasió de les festes de La Diada del 2000.
Amb motiu de la participació al Festival Mundial de Teatre a Nancy (França) amb el cant de la Sibil.la, s´escrigué: "... les prodigieuses voix enfantines du choir majorquin de Lluc, dont la pureté buleversait le plus endurci des athées, quan un Eliacin vêtu d'or monte seul en chaire pour chanter l'Oracle de la Sybille, divin moment" (M. Galey a l' "Expréss").
El cant en la Catedral de Westminster. L'actuació a Ronda amb motiu de l'any internacional de l'infant promogut per la Unicef. La participació juntament amb altres cors infantils dels països catalans, en l'estrena de la cantata Germania 2007 del prestigiós músic Lluís Llach, a València el maig de 2000.
El servei que fa actualment l'Escolania es concreta en el cant de la salve, matí i vespre, davant la imatge de la Mare de Déu de Lluc, acompanyats pels milers de visitants i pelegrins que passen pel Santuari més estimat pels mallorquins, o dels lluquers que entren a la Basílica a l'hora vespral.
Dues fites durant l'any constitueixen un tast de la importància del cor més antic de Mallorca: les matines de Nadal i la Setmana Santa.
No hi manca dins la vida dels al·lots blaus un intens treball coral, l'aprenentatge del solfeig i d'instruments musicals El seguiment escolar es fa en el mateix santuari on s'imparteix la primària i alguns cursos de secundària (fins a 2n d'ESO) en la llengua pròpia de Mallorca.
Fotos: Wikimedia Commons, Stahlkocher und Olaf Tausch.